Club Atlètic Espluguí – Gaudint de l'esport i la muntanya

XI Cameta coixa a Miravet

Un altre any la secció Trail-ràner del CAE va tornar a brandar l’escut templer pel castell de Miravet. Enguany vam participar en diverses categories a la cursa i també els més petits del club a la caminada.Així doncs enguany amb cos de camisa des de bona sortida vam donar el tret a un recorregut renovat. més tècnic i més dur que faria que tots els corredors fessin més temps que edicions anteriors.

La sortida com sempre va ser prou ràpida. Des del pati d’armes del castell fent un tomet pel recinte emmurallat i carretera avall per fer el poc trosset de camí que hi ha. La resta sender de pit i amunt.Davant de tot la canalla, Cadets i Júniors que corrien com si no hi hagués un demà! Després la resta!

La primera de les 5 pujades que ens esperen es prou ràpida, la pugem a bon ritme i de seguida formem un grupet amb alguns dels corredors Espluguins. No ens podem emocionar que les imprudencies en aquesta cursa es paguen de valent! El Bel va pujar a la Covalta, la primera cota més ràpid que mai i es que enguany venia amb deures fets. Però la calor ens va afectar.

Primera baixada i el grup s’anava estirant. Nosaltres lluny de les primeres posicions estàvem còmodes i Tomàs, Juan i Toni Seguíem junts i a poca distancia la Síliva, el Puntu i el Bel ens seguien de prop. Una mica més enrera fent broma i buscant noves sensacions al trail-running la Nuri i la Merche feient conya mentre corrien.

La calor apretava de valent però les nostres corredores no perdien l’humor. Avui això es farà llarg pensàvem tots, sobretot sabent que l’última pujada apreta de valent! I no us penseu que anaven lentes no… De fet la Nuri va arribar la 5a de la seva categoria! I es que de valentes en son un pou!

El Roger, la nostra jove promesa va sortir davant de tot, i en poc menys d’una hora ja estava tornant per la Covalta a la cursa cadet. S’ho va passar bé, va apretar de valent i va aconseguir una molt meritòria 5a posició tenint en compte el nivell que hi havia on la flor i nata del trail nacional competia per les primeres posicions… La pròxima ja sap que els té a prop. De fet a poc més d’un minut del podi!

Nosaltres els aficionats anàvem resseguint a aquella hora la cresta integral de Miravet. Allà on hi ha la crono-escalada que enguany era especialment llarga.

La Sílvia a ritme de motoret Diesel anava guanyant posicions i tot i que les curses tan tècniques no són les que més pot anar bé, la va disfrutar de valent i va fer una meritòria 6a posició de categoria.

Poc després de la sortida de la cursa va tenir lloc la sortida de la caminada. La Gemma i la Isabel amb el Bernat, Guiomar, Roger i Gerard es posaven davant dels 11km i 500m de desnivell. Sortien del castell i feien aproximadament la meitat de la cursa.

Alguns valents aprofiten a córrer la caminada però els nostres petits van preferir omplir les butxaques d’espàrrecs i de bon ambient. De fet van anar tan ràpid que si es descuiden arriben abans que els corredors!

El descens es dur. Les cames fan pum pum i feina rai a mantenir la musculatura sense rampes. El Tomàs que va començar molt fort poc a poc va anar a buscar un ritme més tranquil per poder arribar amb una mica de força a l’última pujada.

Un altre soci del Cae, l’Oriol corria per primera vegada aquesta mítica cursa de les terres de l’Ebre on s’hi reuneixen els top Catalans del trail. Era la primera vegada que la feia i la veritat… Va disfrutar i patir a parts iguales. Regulant en tot moment va arribar amb més gana que un aprenent d’escola!

Els nens contents i trempats seguien collint espàrrecs i van arribar a meta amb ganes de més i corrent. De fet el Bel, venia darrera i no els va poder agafar! Es que la canalla puja forta! La Gemma i l’Isabel per fi després d’anys de venir a fer de parteneurs per fi eren partíceps en primera persona de la Cameta Coixa!

Després de l`última baixada entre mig d’atzavares, llentisques i Margallons es voreja els contraforts del castell per poder arribar a la plaça de l’Arenal on desenes de persones et donen el seu escalf i on sents el veritable esperit de la cursa. Bon ambient i magnífica organització!

Del Caloret a la fresqueta de la piscina de glaçons! i que bé que va! una piscina amb carretades de gel va fer que les nostres cansades cames poguessin tornar a la normalitat. Bé normalitat per poder arribar al cotxe per canviar-se i anar a la fi de festa Miravetenca! El dinar!

I per acabar com sempre un bon dinar de germanor amb un festival de menjar bo i que no te l’acabes amb barra lliure al bar i un ambientasso difícil d’explicar. És un ambient que s’ha de viure! L’esforç sempre val la pena! 

Text: Blogger

Fotos: una mica de tot cedit per l’organització

Anterior Publicar

Deixar una resposta

© 2019 Club Atlètic Espluguí

Autor Anders Norén